"TANCAR ELS ULLS AMB LA SON SUFICIENT PER A SOMNIAR-TE UN ALTRE COP TAN SOLS I LLIURAR-TE DESPRÉS COM A UNA OFRENA, NO PENYORA, NO MAR, A L’OBLIT NECESSARI ON TANTS DE COPS T’HE ESPERADA"

"…PUC POSAR EN ORDRE LA MEMÒRIA, DEDICAR-LI TOT EL TEMPS, OCUPAR-ME’N AMB UN INTER“ES ESPECIALÍSSIM, ACARONAR-LA COM SI FOS UNA NINA. LA MEMÒRIA HO ÉS TOT PER MI. GRÁCIES A ELLA VISC ENCARA PENDENT DEL SOMRIURE MÉS BELL DE TOTA LA TERRA, QUAN EM PUC RECORDAR DEL SEU PERFIL. PAS HORES I HORES EVOCANT-LO I M’ARRIBA AÏLLAT, PRIMER, SOLS UN SOMRIURE QUE HO ENVAEIX TOT, QUE TOT HO ESBORRA, I ES VA FENT GROS I OMPLE TOTA LA CAMBRA. …"

 —
1*. – Cerrar los ojos con el sueño suficiente para soñarte otra vez tan solo y liberarte después como una ofrenda, no prenda, no mar, al olvido necesario donde tantas veces te he esperado.

2*. – Y decirte como ahora la lluvia puede ser ya después de tanto tiempo infinitamente clara, suave y nutridora sobre este cuerpo desnudo adolescente.

3*.- Entonces le velaria el sueño, acariciándole la imagen con consideración, repleto y avaro de tanta belleza…

4*.- Perseguida por mis ojos llenos de deseo, no dudó a liberarse.

Frases de la historia "Jo pos per testimoni les gavines", del libro Te deix, amor, la mar com a penyora, de Carme Riera.