Publicat el 20 Octubre, 2006 per lidiarbre

DESCANS PROP DEL MAR

Era l’hora de dinar, hi ha hagut un moment que els nuvols, han tapat el sol, era força bonic, estirada a la vorera, el soroll de les ones, la olor a sal, olor a mar, olor que porta records de tota una vida viscuda prop del mar.

Hem collit escopinyes per les col.leccions, en tenim dins de tassetes antigues de les àvies, dins de capsetes de metall, fins i tot dins d’un pot modernista de pasta de Can figueres, en aquell pot de vidre hi posem les mes petites.
Per cert avui hi havia lliris de mar.
Jo sols els havia vist a Menorca, m’ha agradat tornar-ne a veure. .
Desconegut's avatar

About lidiarbre

retorn
Aquesta entrada ha esta publicada en SANT VICENÇ. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

1 Response to

  1. Desconegut's avatar Gloria ha dit:
    22 Octubre, 2006 a les 9:43

    Nosaltres els diem Zutzenes de mar… són precioses, però tòxiques. Un dia em vaig dur un ram a casa i vam acabar tots amb mal de cap. No sé que farem aquets diumenge. En R. està estrany, como deprimit des de que hem tornat i mira que fa un solet avui… ara ja tinc dos a casa als que haig de estar dient el que d’han de fer. Ho resistiré?.Que t’ho passis be a Lloret.Petons.

    Respon

Deixa un comentari