TATA

HOY DOMINGO MAÑANA TRANQUILA EN CASA, COMIDA CON AMIGOS, SOBREMESA LARGA, Y LUEGO LA HE VISITADO, A ELLA A ROSITA -LA TATA, SIEMPRE LA LLAMÉ ASÍ- QUE TRISTEZA DA VERLA ENVEJER, PERDER SUS PUNTOS DE REFERENCIA, LA DEMENCIA SENIL, O ALZEHIMER, NO SE LO QUE ES, SE VA APODERANDO DE SU CABEZA, ELLA TAN PRESUMIDA, TODAVÍA LO ÉS, TAN METÓDICA, SE LE OLVIDA COMO SE PONE UNA MESA, NO SABE DONDE HA ESCONDIDO LAS LLAVES, PORQUE LAS ESCONDE, Y LUEGO CREE QUE ALGUIEN SE LAS HA ROBADO. ELLA QUE TANTO ME QUISO DE PEQUEÑA, ME CUIDABA AMOROSAMENTE, CUANDO SABE QUE VOY A VERLA NO QUIERE SALIR A PASEAR NO FUERA CASO QUE YO LLEGARA Y NO LA ENCONTRASE, CADA DÍA SIENTO MAS TERNERA POR ELLA, CADA VEZ VOY MAS A VERLA, QUIERO INTENTAR DARLE PEQUEÑAS ALEGRIAS, Y PODER RECOMOPENSAR UN POCO LAS MUCHAS COMPLICIDADES QUE LAS DOS TUVIMOS. ROSITA T’ESTIMO. SOC AQUÍ. QUINA DEVIA SER AQUESTA PLATJA. ELLA ERA ADOLESCENTE Y GUAPA, Y YO UNA PEQUEÑA RENACUAJA, MIMADA, REVELDE Y TRAVIESA.
Desconegut's avatar

About lidiarbre

retorn
Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

12 Responses to TATA

  1. Desconegut's avatar Magali ha dit:

    Ja vaig veure a Mesquineta a la teva tata. Quina pena veure persones a les que has conegut tan vitals, així, oi?.
     
    Mira Mel·la, d\’això del blog estava pensant en posar fotos de moment, tinc alguna de nova. No tinc ganes de escriure res. Aquest matí he estat pintant i estava més animada, però acabo de patir una gran decepció. He comprovat que algú molt estimat per mí, a qui sempre he ajudat molt en tot, ha perdut tota confiança en mi. M\’ha tancat la seva porta i estic molt trista. Per altra banda a casa les coses van cada cop pitjor. Et juro que si tingués valor m\’aniria molt lluny. Em sento com "maltractada" pels que més estimo, pels que més he mimat i més ternura els he demostrat. Que haig de fer aleshores? actuar com ells? Passar de tots?. No vull ni pensar com serà la meva nit, a no ser que em dopi ben dopada, potser és la solució… o fumar-me un porro, com fa la meva filla i evadir-me de tot.
    Et volia contestar el teu comentari en el meu altre blog sobre els politics…. pero no en tinc ganes, que se\’n vagin tots a la merda.
    Bona nit Lidia, i perdona, has pagat el meu estat.

  2. Desconegut's avatar La Etê ha dit:

    uffff! quina entrada mes dura mel.la…
    m´has deixat sense paraules…
     

  3. Desconegut's avatar Nares ha dit:

    que maravilloso Lidia!
    que ganitas tengo de conocerte en serio!
    bueno te mando un besazo
     
    Nares
    ***El hada***

  4. Desconegut's avatar maria ha dit:

    Estas cosas duelen.. pero puedes tenerla de la mano.. eso es iluminante.. mientras se pueda.

  5. Desconegut's avatar Antonio ha dit:

    Jo, Mel.la, me reprendes ("suavecito") por el tema elegido por mi y tu me haces llorar con éste. El mio al fin y al cabo era una broma, es un tema que a nadie le gusta tocar ni pensar pero era el día de Difuntos y quise reirme de la mía. Pero tu expones una realidad que conozco muy cerca. Mi madre padeció esa enfermedad durante los tres años finales de su vida y se pasa muy mal. Sentado a la vera de su cama, recuerdo llegar a la conclusión horrible de que es la peor de las enfermedades. En la vejez, cuando más débil son las fuerzas de toda índole, cuando únicamente te complacen los recuerdos, esa enfrmedad te los arranca sin permiso, cuando has entregado toda tu vida y debieras disfrutar de  tus amigos y familiares, esa enfermedad te difumina sus rostros hasta hacerlos desconocidos, y en una última fase impide que recuerdes hablar, comer, andar….sólo esperas y ahí llegas a pedir que no se torture más, ¡Descansa, mamá!.
     
    No se toda la relación que tienes con "TATA", por tus palabras es mucha y buena, ¡ármate de paciencia y dale mucho cariño!.
     
    Perdonamé Mel.la, pero aunque han pasado diez años de su muerte, este es un tema que aun tengo a flor de piel.
     
    Besos. y ya sabes Al volante sólo pendiente, si quieres pensar: detente!. 

  6. Desconegut's avatar Carmen ha dit:

    Una entrada llena de cariño y ternura…
    Me pillaste apunto de cerrar el chiringuito por unas horas, me voy a cenar y lo más probable es que me quede dormida..por eso estaba acanzando unas cuantas visitas, que me he pasado el finde apenas sin pisar esto…
    Pues eso…un saludo y un beso…

  7. Desconegut's avatar Gloria ha dit:

    Tierna entrada a tu tata,mel-la.
    YO al leerlo,me acuerdo de mi madre,viejina ella y con esas lagunas de olvido tan normales a estas edades.Visítala tood lo que puedas.LA soledad no es buena para ellos.
    MI madre está en casa conmigo y voy observando cómo se apaga .
    Somos las últimas generaciones las que cuidamos a nuestros ancianos,Luego,todo acabará.
    Besos Mel-la
    Gloria
     

  8. Desconegut's avatar Ines ha dit:

    Que pena da cuando ves a tus seres queridos en ese mundo sin recuerdos …. Mi madre con 85 años, hay momentos en los que me confunde como si fuese su hermana, me cuenta cosas de esa epoca y yo la digo: mama, yo no habia nacido…. y me dice es verdad tienes razon ……
    Otras me pregunta diez veces en dos horas lo mismo, pero es tierno, la vuelves a contestar y ya está. Algo tenia que tener con 85 años, valiendose ella sola y en una silla de ruedas, algo tenia que fallar a parte de sus piernas que la fallaron hace 15 años. Muy tierna tu entrada Mel.la, me has hecho que dos gotitas de agua salada corran por mis mejillas. Un besazo.

  9. Desconegut's avatar Iliana ha dit:

    ¡¡Qué bonito que tu Tata te tenga a ti y que no la olvides!!
     
    Creo que eso es lo que podemos hacer por nuestros viejos queridos, llenarles en lo posible de alegría la vida. Me acordé de mis propios viejos, en especial de mi abuela, que tanta falta me hace todavía.
     
    Ya casi es fin de semana, yo ando muy irregularmente por aquí, como te podrás dar cuenta. Pero te sigo de cerca, me encanta estar aquí y seguiré estando en la medida de lo posible, si tú me lo permites. Feliz fin de semana y más abrazos y besos.
     
     

  10. Desconegut's avatar La Etê ha dit:

    solament venia a llegir-te, penso lo mateix que et vaig dir en la ultima entrada, és durilla esta entrada.
    besos, muchos,
    y buen fin de semana ya que nos ponemos….
    esther

  11. Desconegut's avatar Concep ha dit:

    Sempre hem d\’estimar als que ens envolten, als que han donat el nostre amor, jo tinc una tia que està al seu final i la vaig a veure cada dissabte si algun dissabte no he pogut anar ja pregunta si m\’ha passat alguna cosa, la veig que es va apagant mica en mica però hi vaig i l\’escolto , escolto i li parlo li faig un petó i li dic fins dissabte, records de la infància envaeixen el cor i el cap, tendresa és el que més necessiten, aquella gota de tendresa que tantes vegades reclamava per mi recordes? doncs això és el que hem de saber donar.
     
    Petons des de l\’empordà

  12. Desconegut's avatar r ha dit:

    Hola Mel.la,
    me tengo por una persona ordenada, que no quiere decir que en momentos equis, no recuerde donde dejé cierto papel, documento o foto. No soy maniatico de las formas o, de si esa servilleta sobresale más una punta norte, que un mal doblado de la propia servilleta. ¿Recuerdas la película "Durmiendo con su enemigo" Julia Roberts y Patrick Bergin? pues esto es un claro ejemplo del odioso orden, dentro de las ordenes.
    Esta mi entrada en tí, jo, como suenan estas palabras escritas. Comienzo: mi comentario en tu blog (suena mejor ¿no?) es, sobretodo, para que no se me vaya el santo al cielo y sí, deje tantos besos como velas debes de apagar en tu cumpleaños. Hoy, sin ser viernes 13, es un trece la mar de salado en tu día de cumpleaños. No diré cuantos, pero seguro que sí, que a traves de estos cables internaúticos, recibirás el número en besos deseados. Sólo tú y yo, guardaremos el secreto de mis besos entregados.

Deixa un comentari