Encara sé d’un poble que viu sota l’elegiac
so de les campanes,
i que cada any, assenyalats dies,
tan blanca com la calç batega la seva ànima,
quan sent, pausats i rítmics,
com canten un tambor i un fabiol…..
Conec encara un poble d’un passat quasi mític
gelós d’un vell tresor…
DINS LA MAR 
Que maco!… ayysss.L’altra dia vaig trucar a la noia que té els meus quadres a la seva botiga de Mercadal i era a Fornells amb els fiets per les festes de Sant Antoni. Feien cohets, etc… sempre de festa per allà. No veia l’autor, està ales etiquetes… vaaale.Surto con anònim perquè no tinc ganes de posar la contrasenya i tot el rotllo.Glòria
Amb aquesta mirada, he sortit de l’angoixa.