Hola Margarida

com m’ha agradat trobar-me amb la gent que ens envoltava quan tu i jo teniem la juventut a les mans, he recordat, moments tan especials amb tu; sí, recordes, aquella tocada de guitarra al menjador de casa; i aquell juliol, quan encara no havia vingut el Francisco vam fer la festa de disfresses -com m’agradaria tenir-ne fotografies-, jo se que aquell dia vas ser feliç, en vam parlar tans cops, i tu deies: quan no hi ha els homes ho passem millor. Allò de la cotxera totes dues fent-nos les tontes, pero sabent tan be el que passava, era com un joc; i com no al principi de venir a Fornell, ens vas escollir perque la casa de la teva mare fos nostre, estavem frissosos per saber la teva decissió, vas fer cas al Jordi i vas preferir amics i bona gent -deies tu- que no pas …….. Sí Margarida vam tenir moments, bons i no tan bons, recordo els sopars, sense homes, tu, jo i la meva mare, que te la teva edat i us entenieu molt be. Tenies, tens, alguna cosa especial que atreia a la gent, el teu parlar, la teva senzilla elegancia, si n’eres d’elegant!. Vas saber ser amiga de la meva mare, li vas fer companyia.
Ara has passat a la llista dels meus estimats morts, si a tots, a tots els que jo estimo els hi he dedicat unes linees en una llibreta que tinc especial, i avui t’ha tocat a tu, pero sense ser-hi, bono potser si que hi eres, si jo crec que si, que hi eres, ens hem reunit unes quantes persones que t’apreciavem de veritat, no cal dir.ne els noms, hem fet una missa dedicada a tu i una mica a l’Angel (però entre tu i jo, sols una mica a l’Angel, perque l’anima de la casa, malgrat el que ell es pensés eres tu), tu ajudaves sempre que era necessari, …. en fi, ….. que sempre viuràs amb mi, el teu record viurà amb mi, el teu parlar, la teva persona, formes part de la meva vida, i mentre jo visqui viuràs, jo soc una mica tu, vaig aprende de tu. Petons i una abraçada ben forta. Ah, i aquells sopars que feiem sense l’Angel….com t’agradaven ¡¡¡¡¡¡¡¡¡