“El dimoni, en forma de noia, va, a vegades, a la cambra alta d’Apel.les Fenosa -però només se’l coneix pels ulls i el somriure. Tota la cambra cau llavors dins l’àrea imantada d’aquells ulls: tot esdevé submarí. Quan en sortia -està massa segur del voste retorn per a retenir-vos – teniu un vague record del que heu vist i heu parlat: petites figures que sempre caben dins la mà, il.lustracions al Llibre d’Amic e amat per a la traducció de Max Jacob, el retrat, electritzat, de Cocteau, com un atre petit dimoni, sobre uns llibres, el d’Eluard, intangible, i una gran col.lecció de líquens, símbols de l’amor pur, de l’amor etern, simbiosi desinteressada…..”

Al núm. de juny 1947 de la revista Ariel, Palau i Fabre publicà aquesta nota.