"Jo pos per testimoni les ganives" Carme Riera
L’onze de maig d’enguany vagarejava pels estrets carrers de Ciutadella, a la vitrina d’una llibreria em va cridar l’atenció un petit llibre, no vaig poder resistir la temptació, vàreig entrar a fullejar-lo. Era càlid, de tacte vellutat, els seus fulls convidaven a ser acaronats. Vaig demanar, a l’al.lota de darrera el mostrador, el preu del llibre. Amb mirada de complicitat em va dir que era un llibre sense preu.
– Doncs?, per què el teniu a l’aparador?
– Senyora, és un llibre que es regala, la sensibilitat dels seus fulls no permeten transaccions comercials. Qui el disitji se’l pot endur, això sí, hi ha una condició: cal comprometre’s a llegir-lo un capvespre de primavera, en una platja deserta; la mar ha d’estar encalmada; el lector o la lectora han d’estar nus damunt l’arena.
Senyora, em permet que li suggereixi Binimel.la. És una petita platja, just davant la Pregonda, quan el sol es pon és el moment més idoni per deixar-se emportar pels mots del llibre. Aquestes paraules l’al.lota me les va dir a cau d’orella, amb una vellutada i càlida veu que em produí un calfred que em va recórrer tot el cos.
– Senyora, em permet, és important que abans d’iniciar la lectura es banyi nua a les aigües de Binimel.la, que es deixi gronxar suaument pel balanceig de les ones, que la sal del mar amari cadascun dels poros de la seva pell. En sortir petites i daurades gotes d’aigua regalimaran suaument pel seu cos, segueixi el seu relliscós recorregut, senti’l, és un regal del mar. Deixi´’s estremir pel seu pessigolleig. Miri els reflexos del sol sobre les fosques roques que envolten la platja. Estiri’s, potser boca-terrosa, sobre l’arena, permeti que la calor del seu cos es confongui amb la calidesa dels grans de sorra, i llavors quan se senti fosa amb la naturalesa més pregona de l’illa comenci a llegir el llibre. No corri. Comenci per la portada, blava com l’aigua del mar, llegeixi síl.laba a síl.laba el títol: E-PI-LIS TEN-DRÍS-SIMS.
Llegeixi, pensis arena, mar, horitzó. Vostè i el llibre entraran en plena comunió, seran un. En fullejar les seves págines, dolces esgarrifances l’envairan. Els mots aniran acarician la seva pell de reflexos daurats. La sang li galopará dins les venes, sentirá amb intensitat els reclams de l’amor, suggerents veus vingudes de llavis carnosos l’envoltaran. Cossos atlètics sorgiran de les fosques aigües del mar i acaronaran la seva tíbia epidermis, coneixerà ignorades frisances, secrecions salobroses. Senyora, deixi’s sorprendre, és el que vol el llibre. Romangui nua sobre la fosca arena, esmicolament de fosques roques pel vaivé de les ones al llarg dels anys, dels segles. Secrets compartits. Valves rompudes. Restes d’escopinyes. Petxines de sang. Coloracions groguenques, vermelloses, negres.
Senyora, potser a hores d’ara l’envaeixi un lleu esgotament, no cedeixi, continuï engolint els mots del llibre. Permeti que els seus tendríssims epitelis romanguin amatents a noves sensacions. Deixi’s amarar per turbacions, per desitjos ignorats, per plaers absoluts.
Senyora segueixi el ritus de la cerimònia. Llegeixi els mots -històries de tendreses insospitades, de jocs amagats. Permeti que els seus pits siguin acaronats pels suaus ratjos capvesprals. Moments de posta de sol. Mugrons erectes, sensibles a la suau marinada.
Senyora és important que segueixi nua sobre l’arena. Si fortes turbacions li esborronen els mots del llibre, prenguis novament un bany en les cristal.lines aigües de Binimel.la, relaxi’s sobre les ones, observi les profunditats rocoses, palpi la llafiscor de les aigües i una vegada les cèl.lules del seu cos se sentin novament disposades a rebre desconegudes sensacions, retorni sobre l’arena i reemprengui la lectura del llibre. Lectures tàctils.
Quan les lilors de l’horitzó comencin a desaparèixer i la foscor envaeixi les vibrants aigües del mar, vostè senyora descobrirà petits lliris de mar, blancs, de virtuts afrodisíaques, romandrà astorada de tanta bellesa. Les gavines amb les seves ales esteses seran portadores dels seus desitjos. Els faran arribar a indrets per vostè desconeguts, a epidermis amantents de cossos verges.
Senyora, llegeixi. Aprofiti les últimes i misterioses clarors del dia. Desfaci les lletres entre espasmes i gemecs. La claror de la lluna arribará. Llavors el llibre lliscará de les seves mans, les ones l’embolcallaran, les flors blanques i oloroses dels lliris de mar es tancaran, les gavines s’aixoplugaran en els profunds solcs de les roques i el llibre surará sobre les blanques ones i anirà seguint els camins que els estels li assenyalin i vostè senyora mai no oblidarà aquest capvespre d’amor. La història dels -"Epitelis tendríssims".
Amb la respiració continguda vaig demanar a l’al.lota que m’embolcallés el llibre amb paper de seda lilós i em vàreig comprometre a seguir amatentment les instruccions.
L.S.
DINS LA MAR 