Adéu Gabi, sempre serem una mica tu…estaràs en nosaltres, en els nostres records, ets un tros de la nostra vida. Recordo quan us vaig conèixer, tu, el Manolo i el Francisco…. quins tres…. em vau fer sentir com una reina…. gràcies, els sopars amb tots tres…. els vostres records de trio de cràpules que assustàveu a les mares…. gràcies per aquella joventut. Després va venir la Isabel, et vam fer enveja, vas voler casarte com nosaltres…. la Isabel, Castelldefels, … recordo aquell dia que en venir a sopar ens vas filmar des de l’arribada al carrer fins que es va acabar el sopar…. recordo el teu accident… si vam tenir un bon ensurt…. però tu endavant…. recordo el teu barco, Menorca, …. si entraves i sorties sempre de la nostra vida…. amb simpatia i honestadat….. la mort del Manolo…. com ho vau sentir ….. va morir jove, fent el que volia…. això no ho pot fer tothom…. i be….. després va venir un bon dia el Francisco i em diu saps que el Gabi, vol anar a buscar el seu amor de quan tenia quinze anys…… només ho podies fer tu, vas tornar a la teva estimada Argentina i la vas trobar… la vas portar a Barcelona, ens la vas presentar…. tu ens deixaves sempre compartir els moments importants de la teva vida…. si una persona cordial, i sols va ser una nit….. i des d’aquella nit vau desaparèixer…. suposo que a Argentina, jo vivia amb la il.lussió de tornar-vos a veure…. però ais las que potser no t’agradava això de fer-se gran…. tu sempre jove….. has volgut suposo deixar aquest món, que ser jo com…. però segur que amb un somriure als llavis. Adéu Gabi, ara trobaràs a la teva mare….. que també ens va fer passar bones estones. Adéu…. i fins sempre.