Fred a la platja

Fred a la platja

bathers-1920
S’alcen gavines
lentes i grises
de cap al tard.
Però és migdia.
Damunt la sorra
miro les noies,
velles banderes
amb què la vida
s’obstina enccara
fent-me senyals.
Il.lusions:
com m’heu cansat.

Joan Margarit

pintura: Picasso

Desconegut's avatar

About lidiarbre

retorn
Aquesta entrada s'ha publicat en Poesia, Poesia Joan Margarit, Sin categoría i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari