Mario Benedetti – Final

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

Mario Benedetti entrevistado por Telesur

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

Mario Benedetti entrevistado por Telesur

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

Palabras verdaderas – Homenaje a Mario Benedetti

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

NICOLE FLORENSA I APEL.LES FENOSA

Gravat de Nicole Florensa. Casada amb Apel.les Fenosa AQUESTA SETMANA ESTIC CAPFICADA AMB AQUESTA PARELLA, LA NICOLE FLORENSA I L’APEL.LES FENOSA. TOT HA VINGUT D’HAVER ANAT A VEURE A LA FUNDACIÓ PALAU DE CALDES L’EXPOSICIÓ DE L’APEL.LES FENOSA, TROBO LA SEVA ESCULTURA LLEUGERA, INGRAVIDA, VOLATIL. ENCURIOSIDA PER LA SEVA PERSONALITAT HE TROBAT QUE ESTABA CASAT AMB NICOL FLORENSA, QUE ES DEDICAVA AL GRAVAT, L’OBRA D’ELLA ENCARA QUE NOMÉS LA HE VISTA PER LA PANTALLA DE L’ORDINADOR M’HA CAPTIVAT, I TINC GANES DE LLEGIR MES SOBRE LA BIOGRAFIA DE TOTS DOS, DE BEN SEGUR DEU SER INTERESSANT.

. 1.: Sutil, tenue, ligero,liviano, ingrávido, etéreo, aéreo, menudo, lábil, feble, delicado, apacible,rumoroso, frágil, vaporoso*, gaseoso*, aéreo, suave*, fino, grácil, gracioso,incorpóreo, intangible, endeble, débil*, somero, superficial, amortiguado,reducido, breve, intangible, irreal, abstracto*, inmaterial, menudo, alado,impalpable, invisible, minúsculo, pequeño*, insignificante*, quimérico,espectral, fluido, volátil. — 2. Intrascendente, leve,venial, trivial, despreciable, exiguo, mínimo, desdeñable, insignificante*,irrisorio, minúsculo, superficial, sin importancia. 3. Levedad. Ingravidez, tenuidad,ligereza, gracilidad, liviandad, sutileza, delicadeza, incorporeidad, gracia,feminidad, finura, suavidad, menudez, delgadez*, vaporosidad, debilidad*,endeblez, abstracción*, irrealidad, inmaterialidad, invisibilidad,insignificancia*, pequeñez*, superficialidad, intrascendencia, trivialidad,exigüidad, venialidad. 4. Levemente. Sutilmente, tenuemente,ligeramente (v. 1).

ESCULTURA D’APEL.LES FENOSA CASAT AMB NICOLE FLORENSA.

Publicat dins de escultura | Deixa un comentari

RETORNO

  

 Pasado el tiempo intento retornar a mi primer blog, a saborear nuevament el encuentro de viejas  amistades, que no se olvidan. Me releí todas mis entradas desde el 2005, cuantos recuerdos, os voy a ser sincera queria borrarlo, pero cuando he empezado a leer y a encontrar vuestros comentario, me he sentido incapaz, y he cambiado de idea, voy a continuar nuevamente con el,  un tiempo de descanso es saludable, y ahora a entenderme con este lio que han organizado los de messenger con los blogs, con lo bien que iban antes, o puede que me tenga que acostumbrar. Bueno bien encontrados nuevamente.
Publicat dins de Sin categoría | 5 comentaris

It’s only rock und roll, but I love it.

IT’S ONLY ROCK AND ROLL…. BUT I LOVE IT

If I could stick my pen in my heart, I would spill it all over the stage. Would it satisfy ya, would it slide on by ya, would you think the boy is strange? Ain’t he strange? If I could win ya, if I could sing ya a love song so divine, would it be enough for your cheating heart if I broke down and cried? If I cried? I said I know it’s only rock ‘n roll but I like it. I know it’s only rock’n roll but I like it, like it, yes, I do. Oh, well, I like it, I like it, I like it. I said can’t you see that this old boy has been a lonely?
If I could stick a knife in my heart, suicide right on stage, would it be enough for your teenage lust, would it help to ease the pain? Ease your brain? If I could dig down deep in my heart feelings would flood on the page. Would it satisfy ya, would it slide on by ya, would ya think the boy’s insane? He’s insane. I said I know it’s only rock ‘n roll but I like it. I said I know it’s only rock’n roll but I like it, like it, yes, I do. Oh, well, I like it, I like it, I like it. I said can’t you see that this old boy has been a lonely?
And do ya think that you’re the only girl around? I bet you think that you’re the only woman in town.
I said I know it’s only rock ‘n roll but I like it. I said I know it’s only rock ‘n roll but I like it. I said I know it’s only rock ‘n roll but I like it, like it, yes, I do. Oh, well, I like it, I like it. I like it…

Publicat dins de Lidia | Deixa un comentari

Mario Benedetti

Te quieroTus manos son mi caricia,
mis acordes cotidianos;
te quiero porque tus manos
trabajan por la justicia.
Si te quiero es porque sos
mi amor, mi cómplice, y todo.
Y en la calle codo a codo
somos mucho más que dos.
Tus ojos son mi conjuro
contra la mala jornada;
te quiero por tu mirada
que mira y siembra futuro.
Tu boca que es tuya y mía,
Tu boca no se equivoca;
te quiero por que tu boca
sabe gritar rebeldía.
Si te quiero es porque sos
mi amor mi cómplice y todo.
Y en la calle codo a codo
somos mucho más que dos.
Y por tu rostro sincero.
Y tu paso vagabundo.
Y tu llanto por el mundo.
Porque sos pueblo te quiero.
Y porque amor no es aurora,
ni cándida moraleja,
y porque somos pareja
que sabe que no está sola.
Te quiero en mi paraíso;
es decir, que en mi país
la gente vive feliz
aunque no tenga permiso.
Si te quiero es por que sos
mi amor, mi cómplice y todo.
Y en la calle codo a codo
somos mucho más que dos.

Publicat dins de Poesia | Deixa un comentari

ITAQUES

ÍTACA
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d’aventures, ple de coneixences. Els Lestrígons i els Cíclops, l’aïrat Posidó, no te n’esfereeixis: són coses que en el teu camí no trobaràs, no, mai, si el pensament se’t manté alt, si una emoció escollida et toca l’esperit i el cos alhora. Els Lestrígons i els Cíclops, el feroç Posidó, mai no serà que els topis si no els portes amb tu dins la teva ànima, si no és la teva ànima que els dreça davant teu.
Has de pregar que el camí sigui llarg. Que siguin moltes les matinades d’estiu que,amb quina delectança, amb quina joia! entraràs en un port que els teus ulls ignoraven; que et puguis aturar en mercats fenicis i comprar-hi les bones coses que s’hi exhibeixen, corals i nacres, marbres i banussos i delicats perfums de tota mena: tanta abundor com puguis de perfums delicats; que vagis a ciutats d’Egipte, a moltes, per aprendre i aprendre dels que saben.
Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca. Has d’arribar-hi, és el teu destí. Però no forcis gens la travessia. És preferible que duri molts anys i que ja siguis vell quan fondegis a l’illa, ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí, sense esperar que t’hagi de dar riqueses Ítaca.
Ítaca t’ha donat el bell viatge. Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo. Res més no té que et pugui ja donar.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat. Savi com bé t’has fet, amb tanta experiència, ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.
Carles Riba. Kavafis

Publicat dins de Poesia | Deixa un comentari

Mario Benedetti

Te dejo con tu vida
tu trabajo
tu gente
con tus puestas de sol
y tus amaneceres.

Sembrando tu confianza
te dejo junto al mundo
derrotando imposibles
segura sin seguro.

Te dejo frente al mar
descifrándote sola
sin mi pregunta a ciegas
sin mi respuesta rota.

Te dejo sin mis dudas
pobres y malheridas
sin mis inmadureces
sin veterania.

Pero tampoco creas
a pie juntillas todo
no creas nunca creas
este falso abandono.

Estaré donde menos
lo esperes
por ejemplo
en un árbol añoso
de oscuros cabeceos.

Estaré en un lejano
horizonte sin horas
en la huella del tacto
en tu sombra y mi sombra.

Estaré repartido
en cuatro o cinco pibes
de esos que vos mirás
y enseguida te siguen.

Y ojalá pueda estar
de tu sueño en la red
esperando tus ojos
y mirándote.

Mario Benedetti

Publicat dins de Poesia | Deixa un comentari