ADÉU GABI

Publicat el 15 Juliol, 2010 per lidiarbre

Adéu Gabi, sempre serem una mica tu…estaràs en nosaltres, en els nostres records, ets un tros de la nostra vida. Recordo quan us vaig conèixer, tu, el Manolo i el Francisco…. quins tres…. em vau fer sentir com una reina…. gràcies, els sopars amb tots tres…. els vostres records de trio de cràpules que assustàveu a les mares…. gràcies per aquella joventut. Després va venir la Isabel, et vam fer enveja, vas voler casarte com nosaltres…. la Isabel, Castelldefels, … recordo aquell dia que en venir a sopar ens vas filmar des de l’arribada al carrer fins que es va acabar el sopar…. recordo el teu accident… si vam tenir un bon ensurt…. però tu endavant…. recordo el teu barco, Menorca, …. si entraves i sorties sempre de la nostra vida…. amb simpatia i honestadat….. la mort del Manolo…. com ho vau sentir ….. va morir jove, fent el que volia…. això no ho pot fer tothom…. i be….. després va venir un bon dia el Francisco i em diu saps que el Gabi, vol anar a buscar el seu amor de quan tenia quinze anys…… només ho podies fer tu, vas tornar a la teva estimada Argentina i la vas trobar… la vas portar a Barcelona, ens la vas presentar…. tu ens deixaves sempre compartir els moments importants de la teva vida…. si una persona cordial, i sols va ser una nit….. i des d’aquella nit vau desaparèixer…. suposo que a Argentina, jo vivia amb la il.lussió de tornar-vos a veure…. però ais las que potser no t’agradava això de fer-se gran…. tu sempre jove….. has volgut suposo deixar aquest món, que ser jo com…. però segur que amb un somriure als llavis. Adéu Gabi, ara trobaràs a la teva mare….. que també ens va fer passar bones estones. Adéu…. i fins sempre.

Publicat dins de AMICS | 1 comentari

Flor Vermella

Publicat el 1 Juliol, 2010 per lidiarbre

Està clavada a la branca: sense coll. Encesa d’un vermell dolorós, quan l’aire s’atura i bufa, la vora dels pètals tremola. I a la nit, quan l’herba és freda i les serps beuen llet, a cada pètal tibant li surt una gota de sang negra: plana i dura com les llavors de síndria. Humida. És la malura. Val més no tocar-la. La malura crema la flor i a la malura la podreix un xàfec. Les lluernes, que són sàvies, encenen el fanalet. I miren.

Mercè Rodoreda

Publicat dins de Mercè Rodoreda | 1 comentari

Oh, Brotet de murtra tendra.

Publicat el 22 Juny, 2010 per lidiarbre

Graciella Edo Grigg 

Oh, brotet de murta tendra!
Que estona estàs a florir!
Al·lota tu m’has de dir
si ton pare em vol per gendre.

Si passes per sa murtera,
no facis caure sa flor;
mumare, jo vull en Pere
i en Pere me vol a jo.

Me’n vaig arena arena
a collir un clavaller:
es primer que colliré
serà per tu, Magdalena.

Oh, brotet de murta tendra!
Que estona estàs a florir!
Al·lota tu m’has de dir
si ton pare em vol per gendre.

En es lloc on jo habitava
no hi havia cap ramell,
sinó flor de tamarell;
per açó te l’he enviada.

Que són aquestes mirades
que me dones de través?
Mira no me’n donis més,
que al cor me són punyalades.

Oh, brotet de murta tendra!
Que estona estàs a florir!
Al·lota tu m’has de dir
si ton pare em vol per gendre.
(Pop. Menorca)

Publicat dins de Sin categoría | 1 comentari

Ida e volta…

Publicat el 17 Juny, 2010 per lidiarbre

Ida e volta…, originalmente cargada por Zéza Lemos.

Zeza Lemos

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

Videoclip Estrella Damm 2010 – San Juan / Videoclip Estrella Damm 2010 -…

Publicat el 26 Mai, 2010 per lidiarbre

http://www.youtube.com/v/hhKpOz4SROE&hl=es_ES&fs=1

Publicat dins de Sin categoría | 1 comentari

Josephine Baker (1927)

Publicat el 26 Mai, 2010 per lidiarbre

http://www.youtube.com/v/MsXyDrf9HO0&hl=es_ES&fs=1

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

Herbert von Karajan conducts The Blue Danube Waltz

Publicat el 7 Mai, 2010 per lidiarbre

http://www.youtube.com/v/VTqlLKBKFhg&hl=es_ES&fs=1

Publicat dins de Sin categoría | 1 comentari

Li sabria greu que comences la història amb paraules manllevades

Publicat el 15 Abril, 2010 per lidiarbre
"Jo pos per testimoni les ganives" Carme Riera
L’onze de maig d’enguany vagarejava pels estrets carrers de Ciutadella, a la vitrina d’una llibreria em va cridar l’atenció un petit llibre, no vaig poder resistir la temptació, vàreig entrar a fullejar-lo. Era càlid, de tacte vellutat, els seus fulls convidaven a ser acaronats. Vaig demanar, a l’al.lota de darrera el mostrador, el preu del llibre. Amb mirada de complicitat em va dir que era un llibre sense preu.
– Doncs?, per què el teniu a l’aparador?
– Senyora, és un llibre que es regala, la sensibilitat dels seus fulls no permeten transaccions comercials. Qui el disitji se’l pot endur, això sí, hi ha una condició: cal comprometre’s a llegir-lo un capvespre de primavera, en una platja deserta; la mar ha d’estar encalmada; el lector o la lectora han d’estar nus damunt l’arena.
Senyora, em permet que li suggereixi Binimel.la. És una petita platja, just davant la Pregonda, quan el sol es pon és el moment més idoni per deixar-se emportar pels mots del llibre. Aquestes paraules l’al.lota me les va dir a cau d’orella, amb una vellutada i càlida veu que em produí un calfred que em va recórrer tot el cos.
– Senyora, em permet, és important que abans d’iniciar la lectura es banyi nua a les aigües de Binimel.la, que es deixi gronxar suaument pel balanceig de les ones, que la sal del mar amari cadascun dels poros de la seva pell. En sortir petites i daurades gotes d’aigua regalimaran suaument pel seu cos, segueixi el seu relliscós recorregut, senti’l, és un regal del mar. Deixi´’s estremir pel seu pessigolleig. Miri els reflexos del sol sobre les fosques roques que envolten la platja. Estiri’s, potser boca-terrosa, sobre l’arena, permeti que la calor del seu cos es confongui amb la calidesa dels grans de sorra, i llavors quan se senti fosa amb la naturalesa més pregona de l’illa comenci a llegir el llibre. No corri. Comenci per la portada, blava com l’aigua del mar, llegeixi síl.laba a síl.laba el títol: E-PI-LIS TEN-DRÍS-SIMS.
Llegeixi, pensis arena, mar, horitzó. Vostè i el llibre entraran en plena comunió, seran un. En fullejar les seves págines, dolces esgarrifances l’envairan. Els mots aniran acarician la seva pell de reflexos daurats. La sang li galopará dins les venes, sentirá amb intensitat els reclams de l’amor, suggerents veus vingudes de llavis carnosos l’envoltaran. Cossos atlètics sorgiran de les fosques aigües del mar i acaronaran la seva tíbia epidermis, coneixerà ignorades frisances, secrecions salobroses. Senyora, deixi’s sorprendre, és el que vol el llibre. Romangui nua sobre la fosca arena, esmicolament de fosques roques pel vaivé de les ones al llarg dels anys, dels segles. Secrets compartits. Valves rompudes. Restes d’escopinyes. Petxines de sang. Coloracions groguenques, vermelloses, negres.
Senyora, potser a hores d’ara l’envaeixi un lleu esgotament, no cedeixi, continuï engolint els mots del llibre. Permeti que els seus tendríssims epitelis romanguin amatents a noves sensacions. Deixi’s amarar per turbacions, per desitjos ignorats, per plaers absoluts.
Senyora segueixi el ritus de la cerimònia. Llegeixi els mots -històries de tendreses insospitades, de jocs amagats. Permeti que els seus pits siguin acaronats pels suaus ratjos capvesprals. Moments de posta de sol. Mugrons erectes, sensibles a la suau marinada.
Senyora és important que segueixi nua sobre l’arena. Si fortes turbacions li esborronen els mots del llibre, prenguis novament un bany en les cristal.lines aigües de Binimel.la, relaxi’s sobre les ones, observi les profunditats rocoses, palpi la llafiscor de les aigües i una vegada les cèl.lules del seu cos se sentin novament disposades a rebre desconegudes sensacions, retorni sobre l’arena i reemprengui la lectura del llibre. Lectures tàctils.
Quan les lilors de l’horitzó comencin a desaparèixer i la foscor envaeixi les vibrants aigües del mar, vostè senyora descobrirà petits lliris de mar, blancs, de virtuts afrodisíaques, romandrà astorada de tanta bellesa. Les gavines amb les seves ales esteses seran portadores dels seus desitjos. Els faran arribar a indrets per vostè desconeguts, a epidermis amantents de cossos verges.
Senyora, llegeixi. Aprofiti les últimes i misterioses clarors del dia. Desfaci les lletres entre espasmes i gemecs. La claror de la lluna arribará. Llavors el llibre lliscará de les seves mans, les ones l’embolcallaran, les flors blanques i oloroses dels lliris de mar es tancaran, les gavines s’aixoplugaran en els profunds solcs de les roques i el llibre surará sobre les blanques ones i anirà seguint els camins que els estels li assenyalin i vostè senyora mai no oblidarà aquest capvespre d’amor. La història dels -"Epitelis tendríssims".
Amb la respiració continguda vaig demanar a l’al.lota que m’embolcallés el llibre amb paper de seda lilós i em vàreig comprometre a seguir amatentment les instruccions.
L.S.
Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari

Publicat el 12 Març, 2010 per lidiarbre

«Nos bastaba mirarnos y sabernos. Nada importaba los silencios, el tedio de las primeras horas de la tarde. Estábamos juntos, era suficiente. Cuando ella se fue, todavía lo vi más claro: aquellas sobremesas sin palabra, aquellas miradas sin proyecto, sin esperar grandes cosas de la vida, eran sencillamente la felicidad» M. Delibes
s’ha mort avui. sempre hi serà en els seus llibres. 
Publicat dins de Miguel Delibes | Deixa un comentari

Historia de dos cerebros (Mark Gungor) – Subtitulos en Español

Publicat el 4 Març, 2010 per lidiarbre

http://youtube.com/v/XhTzdhsfWz4

Dos cervells comparats

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari