Barça Gladiators

Publicat dins de Sin categoría | 1 comentari

Bignonia, surfinas, aspidristas

Sempre les he trobat precioses, n’he plantat arreu on hi havia ombre, als patis interiors de Sant Vicenç; al jardí del kalima, sota un arbre. Per mi sempre han estat les fulles dels col.legis de monges, i ves per on avui llegint la Vanguardia he descobert que es deian ASPIDRISTAS, un nom ben estranys. Sempre, però, seran les fulles del col.legi de monges, com podria recordar aspidrista, em sona a aspirina, i encara que aquestes fulles em proporcionen tranquil.litat, mai …. be potser hauria de buscar el perquè d’aquest nom. Pero això ho explicaré un altre dia, primer m’haig d’entretenir buscant-ho. Recordeu ….. aquelles peanes altes de fusta dins dels convents amb un test a sobre ple d’aquestes fulles, son tan d’abans.

La Bignonia, també en parlava el diari avui de la bignonia.La bignonia aquest nom es mes fàcil, em recorda l’àvia Teresa, el jardí de Lloret, ella ja velleta fotografiada davant d’una bignonia preciosa a la terrassa mirant a mar -si trobo la fotografia la penjo al blog-, la bignonia també em parla d’aquells temps de la meva infantesa, son plantes d’abans, no en sabiem els noms pero convivien amb nosaltres. De les mes boniques. Tan romàntica.


I bé, finalment, la Vanguardia també parla de les surfinas, encara que jo sempre els he dit petunies, un nom també suggerent, romantiques també, encara que avui el diari en parlava per l’oportunitat que ens donen de fer una jardinera dels colors de moda d’aquest 2009, any de la xampions, del Josep Guardiola, del Barça; sí suggeria de fer una jardinera de petunies blau-granes per estar al dia. No es mala idea, encara que les flors no hi entenen de futbol, pero potser ho provo i tot. Son tan agraïdes, i el Pep, ara tothom li diu Pep, ens te el cor robat, que igual ho provo.

Publicat dins de jardi | 1 comentari

ram de nuvis al kalima

Posted by Picasa
Publicat dins de Sin categoría | 1 comentari

Clair De Lune

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

Dorados

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

El Arte de dorar

http://youtube.com/v/cegbj0XfRTA

El meu pare era dorador, avui en dia ja pràcticament no existeix com a ofici, tenia un taller de dorats al carrer aragó,

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

El Arte de dorar

http://youtube.com/v/cegbj0XfRTA

El meu pare era dorador, avui en dia ja pràcticament no existeix com a ofici, tenia un taller de dorats al carrer aragó,

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

EL VIENTO SE HA QUEDADO QUIETO…

El viento se ha quedado quieto

cabe las ramas, y me acecha

con ojos encendidos.

¿Qué me recuerda

-o me recuerdas-? No

sabría adivinarlo.

Y caen las hojas

que consume la hoguera.

Posted by Picasa
Publicat dins de Poesia | Deixa un comentari

Mario Benedetti

Acompáñame a entrar en el paréntesis

que alguien abrió cuando parió mi madre

y permanece aún en los otroras

y en los ahoras y en los puede ser

lo llaman vida si no tiene herrumbre

yo manejo el deseo com mis riendas

mientras trato de construir un río

en sus nubes los pájaros se esconden

no es posible viajar bajo sus alas

lo mejor es abrir el corazón

y llenar el paréntesis con sueños

los pájaros escapan como amores

y como amores vuelven a encontrarnos

son sencillos como las soledades

y repetidos como los insomnios

busco mis cómplices en la frontera

que media entre tu piel y mi pellejo

me oriento hacia el amor sin heroísmo

sin esperanzas pero com memoria

por ahora el paréntesis prosigue

abierto y taciturno como un túnel.

Mario Benedetti.

el dia 17 de mayo del 2009, despues de 88 años se cerró el paréntesis de Mario Benedetti, para mi, aun sigue abierto, tengo sus poemas, su obra o sea él, en realidad su parentésis no se, permanecerá con nosotros.

Publicat dins de Mario Benedetti, Poesia | 1 comentari

Diumenge, maig 2009

Dia ventós, humit, sol molest, ……. quin maig tan poc agradable,
Publicat dins de manualitats | Deixa un comentari