LA GINESTA
La ginesta altre vegada,
la ginesta amb tanta olor,
és la meva enamorada
que ve al temps de la calor.
Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m’ha deixat tot perfumat.
Feia un vent que enarborava,
feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.
Jo la prenc per la cintura:
la tisora va en renou
desflorant tanta hermosura
fins que el cor me n’ha dit prou.
Amb un vimet que creixia
innocent a vora seu
he lligat la dolça aimia
ben estreta en un pom breu.
Quan l’he tinguda lligada
m’he girat de cara al mar…
M’he girat al mar de cara,
que brillava com cristall;
he aixecat el pom enlaire
i he arrencat a córrer avall.
LA RETAMA
¡Nuevamente, la retama!
¡Retama con tanto aroma!
Es ella mi enamorada
que viene la calor.
Para ofrecerte un abrazo
he subido hasta la sierra,
y del abrazo primero
me ha dejado perfumado.
El viento era impetuoso
y el sol muy resplandeciente:
volviese la retama
furiosa al sol que reía.
La cogí por la cintura:
Aquí y allá, la tijera
desflora tanta hermosura
hasta hartar el corazón.
Con un junco que brotaba
inocente, cerca de ella,
he atado a la amada mía
en un breve ramillete.
Cuando ya la tuve atada
me volví, de cara al mar…
Al mar me volví, de cara,
que como cristal lucia;
levante el ramo en el aire
y eché a correr cuesta abajo.
Quan vivia a Vallvidrera una de les coses que més ens agradava era anar tot passejant per aquells camins, collir ginesta, m\’encantava, m\’encanta la ginesta… el que em sembla que per aquí floreix una mica més tard no?. Petons.
Hola. Este fin de semana pasado sali al campo y vi el color amarillo de la retama inundando los terrenos baldios de las autopistas.Que planta tan generosa en belleza.Precioso el poema
.Un saludo