SE BUSCAN EX KALIMEROS, ELLOS SI LO LEEN YA SABRAN, TENDRÍAMOS QUE HACER UNA CONVOCATÓRIA, UN ENCUENTRO PARA RECORDAR AQUELLOS DÍAS LLENOS DE VELAS, DE RINCONES, DE OSCURIDADES, Y DE CUANTAS Y CUANTAS COSAS MÁS QUE NO SABEMOS, PERO INTUIMOS.
SERIA MARAVILLOSO, COMO EL ENCUENTRO DE LAS HARLEYS, UN ENCUENRO DE KALIMEROS. EL KALIMA DABA ESTILO. AHORA DE 40 A 55 AÑITOS DE NADA, ENTONCES…………
UNA NOCHE DE MÚSICA, DE SORPRESAS, DE RECUERDOS, DE NOSTALGIAS, DE REENCUENTROS, EL ESPIRITU DEL KALIMA ANDA POR LOS ESPACIOS EN BUSCA DE ……………
CUESTION DE IRLOS BUSCANDO. HOY EMPIEZO POR AQUÍ, PERO VOY A ABRIR UN SPACE CON EL KALIMA PARA QUE LOS QUE LO RECONOZCAN SE APUNTEN PARA LA CITA QUE LLEGARÁ SI LA BUSQUEDA DA RESULTADO.
Me apuntaré si es algo bello¡¡
Gracias Mel-La por tus palabras a mi entrada.Siempre son bien acogidas,siemre son una continuación de mis pensamientos,sentimientos….
Vaya criatura más preciosa aparece en tu página.Es tu nieta o tal vez tu hija?
En todo caso,preciosa¡¡¡
Besos desde el alma
Gloria
Que bonito es eso que propones, leyendote me dan ganas de ser una de esas personas que estuvieron en el Kalima. Como siempre tienes ideas brillantes.
Beso, volveré mañana.
No tengo ni idea de que hablas….jajajja! pero bueno, si viene de ti….será bueno. Un besín
De la entrada anterior te doy mi opinión en ella jijijiji.
Yo ya lo diré por mi parentela en Arenys… seguro que alguno habrá, allí todos se conocen.
Per cert, se m\’oblidaba (quin lio català-castellà), si algú estigues interessat, els hi donno aquesta adreça o la teva de email?, que et sembla.
Otro besazo enorme para tí. Ya me ha explicado una amiga lo de kalima y kalimeros. Más o menos me enteré.
Muaksssssssssssss!!!