VIATGE TRÀGIC
DE L’AMO EN XEC DE S’UASTRÀ

I

Aquella dona, plenai i vermeia com una magrana i sana com un gra d’ai, sense sebre per què va començar a anar coc-piu, coc-piu, perdia ses colors, emmagria que feia feredat, i tothom deia que faria ets ous en terra. Es seu homo, l’amo en Xec de S’Uastrà, va fer tot lo degut en aquests casos: primer li va donar tè de camamil.la, llavores tè de coes de rata, que diu que segons com pega fa miracles; més endavant, veent que sa farmacopea casolana no hi posava remei, va cridar un curandero, homo molt entès, que havia esta a Alger i havia après de curar amb un doctor moro, i li ordenava untures de sagí de gallina negra morta a mitja nit -que es curandero se’n duia a ca seva per cremar-la, plomes i tot, dins un foc fet amb sarmenta de cap de rém negre -i la tractava amb oracions, creus fetes amb es dit polç empeguntat de cendra i saliva dejuna, pessics a sa pell de sa panxa i de s’esquena i estirades an es dit gros d’es peu; perquè per allà havia de fugir es mal. An es mateix temps, estirava es duros a l’amo, un darrera s’altre i de dos en dos, amb tanta freqüència que feia mal de cor. I si es senyor de s’Uastrà, qui estava encantat de madona perquè era sa millor formatjadora d’es terme i duia ses cases netes com una plata, no s’hi arriba a posar per enmig, aquell curandero haguera deixat l’amo en Xec viudo i sense una maia.

-¿Vol dir que haurem d’anar an es doctor?- va demanar l’amo, passant-se sa mà per sa sotabarba.

– I ben de pressa, i fer lo que ell te digui. Si no, ja pots pensar en deixar-me es lloc, perque a sa casa no hi vui banaules. Com més amics, més clars.

Ell no hi va haver remei. Amb es senyor, l’amo En Xec no hi volia peres, perquè tenia un geni capaç de fer lo que deia, i aquell arrimo era massa bo per deixar-lo perdre.

I va anar a veure es metge. Però per molta por que tingués de confiar sa dona en ses mans d’un doctor i obrir sa bossa an es potecari, mai s’haguera pogut pensar lo que li va succeir.

-L’amo- li va dir es metge, tot d’una que hagué vist madona i li va haver paupat tot es cos-, sa vostra dona està molt malalta i j no tenc medicina per ella; però si la voleu salvar, enduis-vo-la a Barcelona i allà us diran lo que heu de fer.

-A Barcelona! -s’exclamà l’amo en Xec, com si li haguessin envelat una fuetada.

(continuarà)