L’ÀNGEL

Mai no l’oblidaré, li agradava cantar amb la seva guitarra, sempre que podíem feiem cantades amb ell, sempre recordaré amb alegría una nit que tots, ell cantava, la Margarida es va disfressar, i tots estavem contents i feliços, quants anys……. Boleros, tangos, ……… L’Angel era una persona única. Segons deia el millor pescador de llasgostes i de Neros. Sempre ens explicava aventures que havia passat a la mar, el fiblo que se’l va endur amunt amb la barca, la ballena, (no se si era un ballena o un tiburó) que va passar sota la seva barca, les seves aventures de la mili, xerrava i xerrava sense parar. El pitjor es que moltes vegades no l’entenia, parlava el menorquí molt tancat, i un hi havia de posar molta atenció. Amb ell havíem anat a pescar alguna vegada, fins hi tot un cop quan ja erem a alta mar, el temps va canviar de cop i volta, i vam haver de tornar ràpid cap a Fornells, ho vam passar molt malament, jo duia les criatures petites i amb aquell temporal que es va girar no veia res clar. Fora la badia la costa nort es traïdora. S’enduia els nens a passejar amb la barca, i els explicava coses de la mar. Tot un personatge irrepetible. Li encantava dónar consells mèdics, tenia un aparell de prendre la pressió i prenia la pressió a tot aquell del poble que li ho demanés.