A la tardor, els porcs senglars tenen el mal costum de baixar de les muntanyes, durant la nit, per menjar-se els gotims de raïm del camp de ceps que hi ha sobre el mas.
Fa un parell d’estius, jo volia fer vi per a l’hivern. Cada matí m’enrabiava d’allò més, en veure les destrosses que els porcs havien fet en els ceps. Un dia se m’ocurregué provar de posar un aparell de ràdio dalt d’una figuera que era enmig dels ceps. Vaig deixar l’aparell encès tota la nit. Els porcs en sentir el soroll de l’aparell no van acostar-se als ceps. La idea va ser un èxit.
Cada dia quan llustrejava me n’anava al camp de ceps, m’enfilava dalt de la figuera i penjava l’aparell d’una branca. Els porcs senglars no em van tocar ni un sol gotim més en tota la tardor. Vaig aconseguir el meu propòsit de fer vi. Va sortir un vi dolcet d’allò més bo.
En haver fet la verema no vaig saber deixar de pujar cada vespre al camp de ceps. En ple hivern ja em podíeu veure anant-hi, per seure una estona dalt la figuera. Des de l’arbre atalaiva tots els ceps. Sabia els detalls de cada d’un d’ells. Les seves recargolades formes, tan boniques, m’havien inspirat mil històries. Sobretot històries de por que m’omplien el cap de fantasies. Per a mi cada cep va arribar a ser com un company. Em passava el dia pensant en aquella estona que al vespre passaria al costa dels ceps; deixant anar la meva fantasía; vivint històries de fades, bruixes i bruixots.
En arribar la primavera, quan els pàmpols van començar a brotar, els ceps van deixar d’inspirar-me fantasies, més aleshores començaven a ésser la promesa d’una nova verema. No en tenia prou, d’anar-hi al vespre sinó que durant el dia sempre hi feia una escapada. Sabia el procés de cada cep, fins i tot podria dir de cada pàmpol.
Vaig posar una gran estima en aquell camp.
Va arribar el mes d’agost, feia molta calor. Una tarda, de sobte, vam veure que dalt del bosc hi havia foc. Tot van ser corredisses. El foc arribava al camp de ceps. Feia vent. No podíem aturar-lo Un per un els meus estimats ceps van anar convertint-se en cendres. Totes les meves meravelloses fantasies d’aquell hivern es van cremar juntament amb ells. Aquell dia vaig perdre uns bons amics, els meus estimats ceps.
L. S.
DINS LA MAR 
boo….això em fa pensar en unes imatges que tinc dins el meu cap d’uns boscos d’alerces cremats a chile…semblaven cementiris d’arbres…que esgarrifós boscos cremats…i com és que vas escriure això?
anni, aixo ho feia el General, te n’enrecordes del General de la Sant Sadurní del Heure,del Mas Arades. Tot un personatge. La historia es real, ell ho feia.
no se perque surt el teu nom, si la pagina la he obert jo, pero bono.
Hola, pase por aquí, pero la verdad, no entiendo el catalán :(Igual me deleite con la Callas y el resto de tu blog.Besos
més cuadres i poesies!!
Cada dia quan llustrejava me n'anava al camp de ceps, m'enfilava dalt de la figuera…Senyora Sender,M'ha encantat aquest conte i he descubert la bonica paraula "llustrejar"…just…què m'he quedat un xíc decepcionada al llegir els comentaris, jo havía cregut que fos veritat, que Usted havía de veritat estimat aquest camp de ceps…però quin homenatge ha sabut fer d'un recull d'un home de per alli…Senyora, Usted té un gran impact en mí, ho haig de reconèixer…gràcies per haber tingut un passat tant maco! La foto dels ceps també és preciosa! Li desitjo una bona salut i que es quedi el record més dolç que pogui de mí si és que hi han records!Shanti
Hola Shan, eins que soc la Lídia, el que passa que soc una Lídia diferent a la que tu t'havies imaginat,…. però la Lídia…. aquest conte, també es real…. el General era un pagès d'una masia que teníem a la Bisbal, era una persona fabulosa….. sempre el portare dins el meu cor…. com veus l'edat fa que el cor porti dins un munt d' afectes…. i no dubtis que dins ara ja hi ha la persona que escriu, ets la persona que escriu, probablement una persona adorable…. a mi això m'ho va dir en Saramago….. quan em va conèixer, em va dir: era una voz adorable, ahora es una persona adorable, o alguna cosa semblant. Shan acaba de surti la meva filla per la tele tocant el piano amb un tenor, han tocat Nessum Norma, estic emocionada.