4 Responses to DINS LA BOIRA

1. Anna ha dit:

   20 gener, 2007 a les 20:04

   segunda parteee….segunda parte….va….arráncate con unos sonetos…

   Respon
2. Anonymous ha dit:

   21 gener, 2007 a les 0:57

   Que maco nena… estàs feta una poetisa….La teva filla ja tiene el “deje” flamenco con el arráncate… eleeee…Jo de nou… la Glo.

   Respon
3. montse ha dit:

   22 gener, 2007 a les 9:47

   Que ben trobada la imatge i la teva poesia. M’arriba l’angoixa.

   Respon
4. Shanti ha dit:

   12 Juliol, 2010 a les 12:47

   é jo vaig sentir angoixa a Lleida i curiosament al mateix lloc que tu i amb la mateixa malaltia, era un bon amic meu…Isidre! un día, el vaig anar a visitar i em van dir q no podía ser i vaig inventar q era la seva novia i que no marxaría d'allà sense veurel i passar tota la tarde amb ell i per la ciutat! Ho vaig aconseguir! (tu em dius q soc valenta pero tb tinc una part de timidesa, aixi q a vegades no sé com ho faig, no faig jo!) Aquesta historia la sap ben poques persones…quan vaig topar amb la teva…semblava com un viatge al passat i em va fer bé, em va cuidar una ferida q sempre havía guardat per a mi! M'agradaría algun dia, parlart'en en viu!Graciès Lídia…una abraçada per temps dificils.Existeix la Coïncidència? ShanTamb

   Respon