Gràcies Glòria, no saps com has estat d’oportuna, avui hem feia falta rebre un mimo, la teva postal ha arribat ara fa deu minuts, venia d’esmorzar i el porter diu miri que té. Estava una mica depre, a punt de marxar cap a St. V. amb el C. i el F., pero tota la setmana que estic moixa, i va i arriba una estrella, gracies, gracies de tot cor. Hasta m’agafen ganetes de plorar una mica, ja saps soc una mica paratismera, bé pero jo em poso les piles i endavant. Petons i pasa-t’ho molt que molt bé. Recods a R., als fotografs -son nois maquíssims-, al Joan i a la Melisa i un petonet pel seu sol, aquell nino que tenen. He vist que can Sucrer ha canviat de lloc. El teu reportatge de les festes una meravella. Aquesta entrada potser hauria d’anar a Mesquineta, pero bé, tan si fa. Mua.
DINS LA MAR 
Pero bueno…… como que estando baja no me has pinchado en el mesenguer y hubiesemos charlado, para eso estamos todas, para escucharnos unas a otras, arriba ese animo Lidia, tu que nos llenabas de alegria nuestros blogs….. enga, que es verano y nos dura muy pocquito…. a la playa a ver el mar. Un besote muy grande y ya sabes donde estoy si quieres conversar. Un beso Inés
Bueno..lo que dice Villatara..aqui estoy..solo das un zumbido y me pongo delante del pc…y a aporvechar el veranito que es muy corto..tu eres una persona muy optimistra ..hay que echar hacia adelante..y las penas…ya sabes….Un besote querida amiga.Conchy
Hola Lidia!!
Que es eso de que estas un poco de bajona, nada… a coger una toalla y te vas a una de esas maravillosas calas que teneis en Menorca y a tomar el sol, de vez en cuando un bañito y a la noche una cervecita en una terraza mirando al mar. Jo!! que envidia, y yo aqui pasando calor dentro de una cocina.
Que tengas un feliz fin de semana.
Un besote.
Silver
Bueno por fin he podido entrar!… Ja t\’he contestat en Mesquineta però volia fer-ho aqui. Apenes em conecto perquè triga moltíssim. Només consulto el correu i poso alguna foto als altres blogs, però ni puc comentar els altres foto-blogers. Em va fer molta ilusió que em vinguessim a veure a sa paradeta (joe, ja xerro menorquí), segurament aquest dijous vindràn uns altres. Anem quedant pel foro. He conegut a dos nois més d\’aqui de Mercadal que també fan fotos i fins i tot hem sortit en una revista que es riu "Es Carrer". Aqui ja em coneixem per la del blog de Nura Duna, jeje. Xulo el reportatge de ses festes eh… Em vaig sentir important, em deixaven entrar a tot arreu. M\’haguessis vist amb els càmares de les teles locals al balcó del ajuntament, jeje… A part d\’això, tot tranquil. Ara que han marxar le nenes més aburridets però ahir la Nura em va dir que igual quan torni de Holanda vindrà cap a aquí uns dies. Està contenta encara que li ja plogut molt. Se que s\’acabarà la tranquilitat però tinc ganes de veure-la.
Petonets i ànims… i sis plau, quan estinguis tonteta, truca\’m. Jo no puc fer-ho gaire perquè sempre estic acompanyada i no podem parlar tranquiles… es un coñazo, más controlada que en Barna, a todos lados juntos, ggrrrrr… I a moltes platges no hi ha cobertura així que estic una mica desconectada del món.
Mel-la(para mí sigues siendo Mel-la,así te conocí) :
Veo que estás un poco "baja de tono"y entiendo.Las prsonas no somos planas,(gracias a Dios).
Date la posibilidad de queja ,de sentirte así,de gritarlo…es una necesidad,es legítimo…
Espero que el dia que "levantes el vuelo"hayas visto al menos,la parte positiva,esa que todos
olvidamos por el cansancio mental y fisico.
UN besuco y que sepas que estoy aquí,a tu lado,en silencio.
Gó
Que et contes Lidia?
Mentre t´escric, escolto de fons "MÔ", l´últim disc de Serrat. Crec que té una casa, per aqui la teva Illa de Menorca. Que et sents desanimada Lidia? Vols et prepari un cafè i ho parlem? Sona ara un dels temes del disc: "Plou al cor"…diu: "De vegades plou al cor – i no saps ben bé per què – De vegades plou i fa sol, – plou i no vol ploure – però plou". Que maco, oi? Vols que vingui, i fem un passeig amb els peus nus per la sorra, mentre la nit fa de llençol a la lluna? Que et preocupa? Que sents fred a la pell i calor al cor? Crec que sé el que et passa…estàs enamorada d´un somni, d´un mirar, d´unes mans, d´una força invisible que t´abraça, que t´acarona, que et lliga, que et fa sentir el batec de la plenitud de la vida…i que al mateix temps també et porta la por, un batec de gavines que s´allunya per un horitzó ennuvolat. Doncs bé, això Lidia…només passa a les princeses com tú, boniques com un Sol, que s´han fet estimar pels Déus. I ara puja al Palau, i estigues-te tranquil.la, que encara en tot el regne, no hi ha noia més bufona que la Lidia. I qui m´ho ha de discutir a mí?. Ara sona: "Res al ras", i una mica més, em surt un conte de fades, embolicat amb els ritmes suaus d´aquest disc. Espero no t´enfadis, per la llicència presa al escriure´t aquestes linies. Només pretenia dibuixar-te un somriure als llavits.
Un petonet i finas aviat Lidia.
Jaume.
Amistad; estupendo concepto.
Besos.
Hola, preciosa. Me faltan aún unos días para marchar, pero ya empiezo a ponerme nerviosa 😛
Así que te dejo mi saco de besos por si acaso al final me pilla el toro.
Nos vemos a la vuelta!!!
Un abrazo enorme.