Enyorança del record

Gràcies Glòria, no saps com has estat d’oportuna, avui hem feia falta rebre un mimo, la teva postal ha arribat ara fa deu minuts, venia d’esmorzar i el porter diu miri que té. Estava una mica depre, a punt de marxar cap a St. V. amb el C. i el F., pero tota la setmana que estic moixa, i va i arriba una estrella, gracies, gracies de tot cor. Hasta m’agafen ganetes de plorar una mica, ja saps soc una mica paratismera, bé pero jo em poso les piles i endavant. Petons i pasa-t’ho molt que molt bé. Recods a R., als fotografs -son nois maquíssims-, al Joan i a la Melisa i un petonet pel seu sol, aquell nino que tenen. He vist que can Sucrer ha canviat de lloc. El teu reportatge de les festes una meravella. Aquesta entrada potser hauria d’anar a Mesquineta, pero bé, tan si fa. Mua.

Desconegut's avatar

About lidiarbre

retorn
Aquesta entrada ha esta publicada en AMICS, MENORCA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 Responses to Enyorança del record

  1. Desconegut's avatar Angel Gomila ha dit:

    Molt bona gent aquesta Glòria, teniu sort de compartiu-vos mutuament.Salut i endevant

  2. Desconegut's avatar Gloria ha dit:

    Sabia que t’agradari, jeje.Vinga Lídia, ànims. Pel que llegeixo suposo que això ve de l’altre blog, al que no puc entrar, gairebe ni al meu, això va molt lent i tenim massa imatges que triguen en descarregar-se. Ahir precissament va venir la Melisa amb en Jan a casa i vam anar a pendre algo pel poble, ¡soles! sense marits, que bé…jeje, encara que amb el patufo no es pot parlar molt perquè s’ha d’anar darrera tota l’estona. Aquest divendres inaugura una exposició a Ciutadella i la vaig acompanyar a donar invitacions. Jo hi serè, per suposat. Ja et trucarè i ens animarem mutuament que jo, encara que aquí no penso tant, també tinc els meus moments tontos. Petonets.

Deixa una resposta a Gloria Cancel·la la resposta