Dues Annes a l’ombra d’una palmera de Fornells, crec devía ser l’any 78.
Al fons Can Bordo, famós per la seva caldereta, però als matins s’hi podía esmorzar un pastís de chocolata amb nata que era una delícia. Una d’aquestes barques era la de l’Angel, es deia Kali, que també era el nom del gos que tenien ell i la Margarida.
Aquesta palmera la va plantar en Toni Cuca, el pare de la Margarida, era just enfront de casa, l’últim cop que vaig anar a Fornells ja era molt gran.
Voldria recordar el nom de les barques, un dia faré l’esforç o investigaré per la família per fer-ne una relació.
DINS LA MAR 
M’enrecordo que jo i el papa passejàvem cada vespre llegint el nom de les barques. Potser és un dels records més bonics que tinc amb el papa, junt amb que buscavem gossos abandonats a les pàgines de La Vanguardia els diumenges.Però perquè tu recordessis els noms de les barques hauries de menjar moltes cues de pansa…i tot i així hauríem de veure què és novel.la o no…encara que és igual, són més divertides les teves novel.les.un petonet,Na
Bon post!Records!
Bon post!Records!
salut i gracies per la visita…”Mirada fotogràfica”… jeje… que cabròn… com diu Maragalljoan
Hola Lídia,Ja he vist que ets llaminera… perque fins i tot has repetit!!.Cóm estàs? Jo ja de tornada, i amb una mica d’enyorança dels vostres blogs. Ara m’haig de posar al corrent de tota la vostra feina.Una abraçada!!.