ÍTACA
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l’aïrat Posidó, no te n’esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se’t manté alt, si una
emoció escollida
et toca l’esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.
Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d’estiu
que,amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s’hi exhibeixen,
corals i nacres, marbres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d’Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.
Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t’hagi de dar riqueses Ítaca.
Ítaca t’ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat.
Savi com bé t’has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.
Carles Riba. Kavafis
DINS LA MAR 
I si la trobes pobra, no és que Ítaca t\’hagi enganyat. Savi com bé t\’has fet, amb tanta experiència, ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques
Si, supos que als meus anys ja ho hauria de saber…. Gràcies Lidia. Un petó.
Mel-la,no entiendo el catalán,pero un dia escribñi algo sobre Itaca.
Ese camino a recorrer que todos debemos andar tapando oidos a "cantos de sirenas"que nos enturbian la mente y el corazón.Es dificil superar las amarras,más…se puede,se puede.
Besucos
Gó
P.D.
No puedo entrar en el espacio de Magalí.Dile por favor que lo hago y no me deja.Será un defecto de Spaces Live u otra cosa,pero lo seguiré intentando.No me olvido de vosotras¡¡
Del texto poco puedo decirte, tan sólo entendí un puñado de palabras.
La foto me encanta, eso sí.
Besos.
Del texto poco puedo decirte, tan sólo entendí un puñado de palabras.
La foto me encanta, eso sí.
Besos.
Este texto estuvo en mi espacio en español y en inglés durante un tiempo. Me fascina, me dice mucho de lo que no debo olvidar de cómo vivir la vida: como un viaje espectacular en el que cada momento, cada rincón, cada vista y cada olor son los que me llevo dentro, así, día con día. No deja de sorprenderme qué tan en casa me siento aquí contigo. Te mando un abrazote y un besote.
Iliana.
Hola Lidia!
Luego de unos cuantos días de silencio,estoy regresando a los Espacios.
Quería agradecerte tus visitas y palabras.
Me quedo en ayunas con esta entrada…
Un abrazo.
Rosana.
PD:Cada vez que veo nísperos me acuerdo de ti.
Hola Lydia!!
Estava navegando por este Mare Nostrum, y divise a lo lejos tu isla, eche el ancla y fondee cerca, para desearte un feliz fin de semana.
Un beso.
Silver