4 Responses to

1. Cèsar Pasadas ha dit:

   10 Mai, 2008 a les 14:26

   La vida és complicada, benvolguda amiga, però tu li has sabut donar color amb aquest muntatge.Salutacions!

   Respon
2. consuelo ha dit:

   10 Mai, 2008 a les 16:56

   Fantàstic collage amb aquestes fantàstiques roses….Preciós!Salut!

   Respon
3. JAUMEROMANIC ha dit:

   11 Mai, 2008 a les 3:37

   Benvolguda LIDIA. Quina temptació! Vinc de llegir el relat de la Laia i el Roger, i esperant no querdar-me dormit pel matí, que vaig a dinar amb la família, m´he posat a Mozart. Ara va sonant el seu concert per a piano i orq. 21 k.467, amb el famós Andante. La nit, amb les notes que van desgranant-se, sortint per la finestra, gronxant els nùvols de la pertinaç pluja que ens regala el cel a cada festa major de Lleida, i empipant els veins, és del tot complaent a la pau que busco. I com m´ha agradat la succinta manera, la síntesi, de desgranar la teva vida en una metamorfosi, que m´has fet imaginar cada etapa teva viscuda d´impossible millor contar. Diguem, que és com en una novel.la, donar-me el títol de cada capítol. La resta, tot desconeixent la major part, no dubto que és d´una intensitat i una força pròpia de qui sap valorar-la, i tot marcant el tempo a les coses, penso que l´has espremut al meins, fins a on es podia. En una altra estona, passaré pel teu altre espai, amb tan de gust com ho faig en aquest. Un petonet LIDIA. Fins aviat.Jaume.

   Respon
4. montse ha dit:

   13 Mai, 2008 a les 8:04

   Sempre paso pel teu blog nou i veig que per aquí hi ha molt de calor i molta sensibilitat. Aniré passant.Sí que ets treballadora, amb tantes pàgines en dansa!!… Molt bé.Una abraçada.

   Respon