ALGUIEN DIJO

Ese período habría quedado sumido en la confusión de los recuerdos antiguos y desdibujados por el tiempo, a no ser por las cartas que intercambiarón……
 
… sólo el conocimiento del amor puede dar ese esplendor a una mujer…..
 
—Me gusta ir en invierno a las playas solitarias, andar sobre la arena dejando mis huellas que el agua desdibuja, espantar las gaviotas y respirar a bocanadas el aire del mar……
 
Desconegut's avatar

About lidiarbre

retorn
Aquesta entrada ha esta publicada en ALGUIEN DIJO:. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 Responses to ALGUIEN DIJO

  1. Desconegut's avatar Maria Chucena ha dit:

    Aquí esta mozuela, si la sueltas en la playa…olvídate de ella. Me puedo quedar ensimismada observándo todo a mi alrededor, horas y horas. En cuanto a las cartas…uffff!! aún conservo una que me escribió un noviete que tuve con 17 añitos. Tiene mil faltas de ortografía, pero es preciosa. Soy como una hormiguita. Lo guardo todo!!!
    Más besitos.

  2. Desconegut's avatar Magali ha dit:

    pues yo debería estar espléndida y como que no.
     
    Yo guardaba mucha cosa, con el tiempo vas tirando, antes eran cartas escritas, ahora emails… guardo mucho pero hasta que releerlos no me duela ahí los dejo, tranquilos, testimonio de un tiempo, de una historia.
     
    Petons.

  3. Desconegut's avatar Cati ha dit:

    Hola Lidia,
     
    A mí también me encanta pasear por las playas, y en invierno tienen algo especial, vacias y tranquilas. Da gusto observalas asi, me pasaria horas.
     
    Adeu i que passis un bon diumenge.
    Cati

  4. Desconegut's avatar Jaume - ha dit:

    Benvolguda Lídia.
           Un parell de curts comentaris a aquesta entrada que penso dóna molt que sucar si un s´ho proposa. El primer, com a home en el meu cas, que m´has fet recordar perfums que no puc descriure, perquè són en la memoria més amagada, per a arribat el moment saber identificar-los i associar-los amb aquella o aquelles dones que han format part de la meva vida. De tota manera, avui em pregunto si seria capaç de reconèixer el seu moment, lloc o origen. I és que suposo, que la història de cada un, també està ruixada amb diferents perfumes. La segona, penso que és cert que de vegades has viscut moments que valen toda una vida. I que millor, si aquests moments poden arribar a ser molts. Però tots tenim els nostres, els escollits, els que escrivim de vegades, al llibre secret de les vivències més íntimes. En un moment és pot viure una vida.  Deixa´m recordar, deixa´m recordar…Sí, i tant que si…
          Un petonet Lídia. Fins aviat.
    Jaume.

  5. Desconegut's avatar Ines ha dit:

    Guardo en una caja un monton de recuerdos, a veces la abro y miro, leo, pienso y me vuelvo a llenar de aquellos momentos. Ahora y tal y como dice Magali, tambien guardo emails, algunos aun duelen, pero los guardo como testigos de un tiempo que ya paso. Quizas algun dia no me duela releerlos. A veces es bonito guardar recuerdos aunque duelan. Un beso. Inés

Deixa una resposta a Cati Cancel·la la resposta