La ginesta altre vegada,
la ginesta amb tanta olor,
és la meva enamorada
que ve al temps de la calor.
Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m’ha deixat tot perfumat.
Feia un vent que enarborava,
feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.
Jo la prenc per la cintura:
la tisora va en renou
desflorant tanta hermosura
fins que el cor me n’ha dit prou.
Amb un vimet que creixia
innocent a vora seu
he lligat la dolça aimia
ben estreta en un pom breu.
Quan l’he tinguda lligada
m’he girat de cara al mar…
M’he girat al mar de cara,
que brillava com un cristall;
he aixecat el pom enlaire
i he arrencat a còrrer avall.
Joan Maragall
Imatge ideal per a acompanyar aquesta poesia tan maca que en Joan Maragall li dedica a la ginesta!!Fa alegria trobarla als camps!!… Per a mí és l’anunci que arriba el bon temps…Una abraçada.
Maravellosa poesía de Joan Maragall. I la fotografía preciosa com sempre totes les que poses.I si com diu la Montse es l’anunci de que arriba el bon temps… (encara que plogui que ens fa molta falta sens dubta) Petonets
molt bona imatge i poesia.fantastica….un sito…