” Kollwithplatz , ….al cor de Prenzlauer Berg, al Berlín oriental, es una plaça, -segons diu Narcís Comadira-, tranquil.la, i guarda aquest record de l’escultora, Käte Kollwitz, que hi va viure mig segle. … Hi va tenir dos fills amb el doctor Karl Kollwitz que, com que l’estimava, li deixava que fes llargues estades a París i a Florència. També hi va ser desgraciada, d’això n’estic segur, perquè una tristesa ombrívola traspua dels dibuixos al carbonet i de les escultures de fang, petites, amb tot de gent fent pinya. La guerra mundial, la primera, se li va endur el fill petit. L’altra la guerra mundial, un nét. El marit, metge, va morir el 1940. Hitler, l’assassí, va prohibir a l’artista, el 1937, exposar en sales i museus i la va expulsar de l’Acadèmia d’Art. Feia un art “degenerat”, és clar. El seu tema principal era la mort. El dolor reflexiu de les mares amb el fill mort als braços. ……Va marxar de Berlín, fugint dels bombardeigs -un li va destruir la casa i el taller …..on havia viscut i treballat cinquanta-dos anys. La va acollir, a Moritzburt, prop de Dresde, el príncep Ernst Heinrich de Saxònia. Hi va morir, pocs dies abans del final de la guerra, als setanta-set anys. És enterrada a Berlín, al Zentralfriedhof. ………
Potser pensant en el fill i el nét, el 1941, va fer una litografia amb el títol següent: Saatfrüchte sollen nich vermahlen werden (les llavors per sembrar no s’han de moldre). Són paraules de Goethe.”
DINS LA MAR 
Gracias por dejar tu huella en mi blog, me alegra leerte. Espero que todo vaya bien.Un abrazo, Lídia.