CLEMENTINA ARDERIU
Cançó de la bella confiança

A l’amat he donades
totes les claus;
jo tinc totes les seves
i fem les paus

Però resta una cambra
al fons del fons
on entrar no podríem
ni breus segons.

Tantes forces ocultes,
tants pensament
allà dins son escàpols
a tots moments!

Bé seria debades
sotjar-hi un poc:
l’aldarull colpiriaç
més que no un roc.

Contentem-nos d’una ombra
o d’un ressò.
Que ell es dugui els seus comptes
com me’ls duc jo.